Noticies destacades

1984-2004. 20 ANYS D'ESCOLA DE MÚSICA

Suite d'etapes

1983. L'escola de música posa en marxa el primer curset d'iniciació a la música i una escola taller. Aquestes primeres activitats, dirigides a adults i joves, aconsegueixen un bon nombre de matriculats.

1984. El casal de joventut Seràfica acull el primer curs d'escola de música. Disposa de tres aules i s'hi imparteix llenguatge d'adults, llenguatge infantil, piano, cant, guitarra, flauta travessera i clarinet. El centre inicia la seva tasca amb el convenciment que s'omplirà un buit cultural important: l'educació musical.

1986. L'escola es trasllada a Can Juncosa, on estarà durant cinc anys, tot i que les condicions no són gaire bones. S'amplia l'oferta d'estudis amb violí, viola i violoncel. La directora és Teresa Feliu i el gerent i president és Xavier Febrer. Es consolida el Claustre de professors, la Junta directiva i el consell escolar.

1990. Ha de deixar Can Juncosa perquè s'inicien les obres de la Biblioteca i s'instal·la al Casal Parroquial. Tot i la manca de recursos, aconsegueix fer funcionar una escola que ja té més de 150 alumnes. La precarietat de l'espai i de la situació laboral dels professors fan passar una etapa crítica i difícil. Malgrat tot, el calendari anual és ple d'activitats i l'escola creix pedagògicament. Durant aquesta etapa, es manté un ferm lligam amb l'escola de Pedagogia del pare I. Segarra.
1991. L'escola viatja a Mallorca.
1992. Canvi de presidència: Joan Soler, substitueix a Xavier Febrer i Margarida Barbal s'estrena com a directora.
1994. Celebració del 10è aniversari.

1996. Canvi de direcció, que assumeix Rosa M. Campasol. L'escola participa al festival de Joves Europeus i acull a una escola hongaresa. S'anuncia l'estrena d'una nova seu a l'edifici del Calisay.
Gener de 1998. S'inicia un llarg camí de negociacions amb el municipi, que finalment arriben a bon port. L'escola segueix plenament tot el procés d'adequació del nou local i les relacions amb l'arquitecte Massimo Cova, qui dissenya l'escola, són molt bones. L'escola consolida ja els 200 alumnes.

1999. L'escola estrena el local del Calisay i passa a ser municipal. Des de la seva ubicació al Calisay, el centre rep el nom de l'il·lustre pianista arenyenc Carles G. Vidiella (Arenys de Mar, 1856-Barcelona, 1915). Vidiella representa juntament amb Enric Granados i Joaquim Malalts el cim del pianisme català a finals del segle XIX i principi del segle XX. La seva trajectòria artística i el seu mestratge així ho avalen.

Coincidint amb aquesta nova etapa, l'escola adequa la seva programació a la nova llei LOGSE i es produeix un nou canvi en la presidència. Sixte Ruiz és el nou president i com a nou gerent hi ha Francesc Carceller. Sota la direcció de Margarida Barbal i Jordi Guri, l'escola enregistra un CD de cançó tradicional, harmonitzada per J.C. Martínez.

2000. Canvi de direcció: Blanca Soler pren el relleu a Rosa M. Campasol.
Maig de 2002. L'escola ha estat sempre membre del secretariat de corals infantils de Catalunya (SCIC) i ha participat a totes les trobades, generals i comarcals. Per motius de planificació d'activitats el Claustre decideix donar-se de baixa.

2004. Celebració del 20è aniversari de l'Escola Municipal de Música Carles G. Vidiella d'Arenys de Mar.

Capítol 3. "Quins mèrits?"

El 20è aniversari de l'EMA és una bona ocasió per a parlar de mèrits. Em falta espai per a fer recompte de tots o fins i tot dels més importants. En senyalaré un parell dels més significatius.
Les fundadores, ex-professors i molts dels mestres actuals de l'EMA vàrem fer els estudis musicals a les dècades dels 70 i dels 80. En aquell moment en els conservatoris s'aprenia -amb més o menys fortuna- a tocar un instrument. Dins d'aquesta tradició, els nens i nenes que volien estudiar música, o bé rebien classes particulars d'un mestre de solfeig i d'instrument o bé assistien a un dels pocs conservatoris professionals o superiors que hi havia a Catalunya.
Com s'entén que una generació de joves músics sense coneixements de pedagogia musical sentís la necessitat de canviar el panorama musical i decidís que s'havia de renovar per la base? L'estímul d'aquest ideal artístic i social va provocar que molts de nosaltres haguem invertit una llarga restellera d'anys a formar-nos en aquesta vessant que no constava en els currículums dels estudis oficials. Aquest és el mèrit: no conformar-se a traspassar els coneixements adquirits sinó transformar-se per a poder-los traspassar d'una altra manera, per a poder comunicar la vivència de la música amb metodologies, finalitats i eines noves. En aquest sentit l'EMA és fruit de la voluntat, l'estudi, la il·lusió, la dedicació i la creativitat d'uns mestres que han contribuït a capgirar el panorama musical del país.
L'altre mèrit el podríem anomenar "l'art del malabarisme o com satisfer tothom". L'Escola de música ha fet mans i mànegues per a que tothom pugui aprendre música a la seva mida; per a donar una formació bàsica que complementa i en molts casos supleix el que s'hauria d'aprendre a l'escola de primària i alhora tibar i aconseguir que aquells alumnes amb prou capacitat i ganes puguin accedir als darrers cursos del nivell mitjà i al superior. Tota una lliçó de generositat i de professionalitat.

Margarida Barbal